Cada 40 segons mor una persona per suïcidi al món, 800.000 persones l’any. A l’Estat Espanyol, el 2022 hi va haver 4097 suïcidis, 11’2 persones al dia, el quart any consecutiu amb xifres rècord. La dada es dispara entre la població jove i es converteix en la seva primera causa de mort absoluta. 

Un país amb aquestes dades no pot considerar el suïcidi un cas aïllat, és un conflicte social que s’ha d’abordar des d’un punt de vista estructural, profund i col·lectiu. Fins ara, el suïcidi s’ha considerat únicament des de la clínica, assimilant-lo a un trastorn mental, i les possibles solucions han estat químiques i individuals. No es planteja un canvi en les circumstàncies de vida de la persona. 

El suïcidi és el mirall d’una societat asfixiant. Aquest assaig gràfic explica perquè moltes persones “No podem més” i reflexiona sobre els canvis socials i polítics que s’han de produir per tal que aquest conflicte es resolgui i el suïcidi deixi d’estar tan present. 

Mitjançant la història real de 10 persones abordem diferents motius socials que desencadenen un suïcidi. La precarietat laboral, la fama, la desesperança pel futur, la repressió, la neurodivergència, el masclisme, la transfòbia, la manca d’habitatge digne o la crisi migratòria, entre d’altres, conformen l’entramat d’aquestes històries sota el crit de “No podem més”.